"El Desembre és molt fosc, però les llums fan molt maques les coses. La gent omple els carrers, disfressats semblen bones persones. Veig els rics empobrir, com malgasten la seva misèria convertint-la en tendresa.
El Desemre és molt llarg, però el gener sempre truca a la porta. Veig uns nens pel carrer, ells no saben que els reis són els pares... Però tothom no té reis, hi ha qui espera que vinguin els patges per tornar-los la vida.
Estaré més tranquil quan la droga comenci a fer efecte; però no és la droga el que vull, que el que vull no es pot pendre amb recepta. Ja estic fart d’esperar, aquesta vida m’ha maltractat massa, m’han fet gran tan depressa.
Demano que es quedin, no vull regals, que em sento massa sol. Que no dormiré vull estar despert per veure si estan bé.
El gener és molt injust hi ha dinars on tothom és a taula. Però a mi els llums del carrer, m’il·luminen la casa tan fosca, ja estic fart d’esperar, tancaré aquesta puta finestra; que el nadal no m’agrada..."
No hay comentarios:
Publicar un comentario